Estudiant la nostra llengua!!

La festa sorpresa d'Anna Baquero!!

2010-06-04T08:50:00.000-07:00

L'aniversari d'Anna era el dia 5 de Maig, i Paula Andreu, Carla Cazador, Sònia Montoya, Sheila Martinez, Marta Puente, i jo (en el vídeo també va col·laborar Paula Recacha i el càmera va ser Paco Sayas) li vam organitzar una festa sorpresa a Anna Baquero per al dissabte dia 8 de Maig!

El dissabte 1 vam anar Carla, Paula Andreu, Sònia i jo a comprar els regals i la decoració per a la festa.

Primer, la festa s'anava a celebrar en Benicàssim, però anava a ploure així que vam pensar en celebrar-la en casa, però no sabíem en qual de totes. Com que Anna no se l'esperava vam pensar en fer-ho en sa casa, així que Andreu va parlar amb Lidon, la mare d'Anna, i en va deixar celebrar-la allí.

El dia 7 vam anar a la plaça del costat de l’institut i vam gravar un vídeo. Més tard, Andreu i jo vam produir el vídeo, cosa que va costar un munt de fer-ho!

Al dia següent, el dia esperat, Andreu i jo vam anar a comprar el dinar i les begudes. I per la vesprada, mentre que jo estava en el centre de compres amb Anna, la resta de xiques estava en sa casa preparant la festa.

A les huit de la nit, Toni, el nuvi d’Anna, li va cridar per a que anés al portal de s’ha casa per que li estava esperant allí (cosa que era mentida, era una excusa per a que Anna i jo tinguérem que anar a casa Anna). I al arribar Toni no estava, així que li vaig dir a Anna que em deixara pisar en sa casa; i al pujar... us l’imagineu?? Quina cara va posar Anna quan totes van eixir del amagatalls i van cridar SORPRESA!!!

Va ser una nit fabulosa, després de dinar vam anar a Kal-Kat, una discoteca.

Mapes de la València medieval

2010-06-04T08:41:00.001-07:00

LLEGIR? Que sents quan ho fas?

2010-06-04T08:27:00.000-07:00

Que es llegir per a mi?

Buf... es una pregunta molt dificil de respondre....

Per a mi llegir es molt més que llegir. Per a mi es evadir-se dels problemes, evadir-se de la realitat i emergir en un món diferent. Llegir es sentir el que sent el protagonista, es veure el que veu i pensar el que pensa.

Per a mi llegir es viatjar al món de la fantasia, i em quedaria allí sempre a viure!

Com comportar-se a classe

2010-06-04T08:17:00.001-07:00

Per a saber com comportar-se a classe teniu que seguir aquestos punts que jo us explicaré a continuació: el primer es en saber com compondre a classe; el segon, en saber complir cortesia als companys; el tercer es en respectar als professors; i el quart, en saber vestir com toca.

El primer punt, dons, és saber comportar-se a classe. L’alumne te que seure bé a la cadira amb l’esquena reposant sobre el suport, i mai estar recolzat en la paret o amb les cames damunt d’una altra cadira. L’alumne no mai te que estar assegut damunt la taula i menys encara posar-se dret en una. Una altra cosa que te que saber l’estudiant es saber quan pot parlar o no: te que callar quan el professor parla i sempre que vullga fer-ho te que alçar el braç fins que se li dona el torn de paraula.

El següent punt es saber com tractar als companys de ta classe. Mai te que molestar als alumnes que volen atendre. L’estudiant ha de saber respectar als altres alumnes per això no hi ha que tractar-los malament: mai n’hi ha que maltractar a la resta de cap manera, ni verbalment ni físicament. Hi ha que ajudar sempre que es puga als company, ja que ells t’ajudaran a tu quan ho necessites.

Desprès va el tercer punt: respectar als professors. Sempre s'ha de fer cas quan el professor et demana que fages alguna cosa i mai cal ignorar-li. L’alumne te que saber que te estrictament prohibit tractar malament als professor, no pot ni insultar-li i molt menys pegar-li.

Per últim està el quart punt. Hi ha que anar ben vestit a classe. No es pot anar a l’institut amb vestimenta inapropiada: les noies no deuen anar amb falda molt curta i no poden anar amb camisa de molt escot; els nois no tenen que anar amb pantalons massa curts i no mai tenen que anar sense camisa.

Magdalena Vitol 2010!!

2010-03-19T05:13:00.000-07:00

Aqui us deixo el video del Magdalena Vítol d'aquest any, per als que no van anar a veure-ho!

VOTACIÓ

2010-03-18T11:13:00.000-07:00

Jo trio a Carla Cazador i a Paula Andreu perquè han pujat moltes cançons i entrades de la magdalena.
Tenen uns blocs molt ben treballats i ben decorats.
Encara que Paula fa bastantes faltes d'ortografia.

http://carlacazador.blogspot.com/

http://envalenciamillor.blogspot.com/

Crònica de l'ESO 4

2010-03-17T14:50:00.000-07:00

Ara per últim vaig a contar-vos 4^rt d’ESO, l’últim any obligatori:

4^rt ESO

En Setembre vaig rebre una trucada de Sheila que no esperava, em va dir que tenia que repetir curs, una altra vegada tercer d’ESO. No m’ho podia creure... un curs sense la meua millor amiga... no ens havíem separat des de pàrvuls...

Aquest curs era molt diferent que la resta dels cursos de l’ESO. Vaig elegir la rama de ciències: Biologia, Física i Química, Matemàtiques difícils i Informàtica.

4rt d’ESO A, estava compost per uns vint-i-quatre alumnes... Feia ja dos anys que a soles érem en classe uns catorze alumnes, i una altra vegada tornàvem a la multitud, buf!

El nostre tutor va ser Julian del Barrio, que també va ser el nostre professor de l’assignatura de Matemàtiques. Es un professor molt graciós, que també el tenim aquest curs. Julian va ser molt bo amb nosaltres, encara que sempre que es queixaven de nosaltres ell ens donava una bronca de categoria.

Aquest any estrenàvem una nova assignatura: TMI, Treball Monogràfic d’Investigació. Va ser un total avorriment. A mi em va tocar el de física i química, teníem que fer proves amb l’aigua, la sorra, etc. Vam anar d’excursió al parc Ribalta i al riu Millars, a veure pardals, va ser una tonteria. L’última setmana del curs vam tenir que fer un treball que recollia tot el que havíem fet, va ser molt difícil de fer.

L’únic divertit d’aquesta assignatura era quan Paula es posava a fer fotos al laboratori, la vam batejar com a la nostra fotògrafa privada.

A principi de curs em vaig fer un piercing al melic, perquè m’agradava i va ser el regal de les notes del curs passat. Va fer molt de mal i el melic se'm va unflar un munt.

L’any va transcórrer sense cap problema, a Sheila l’anava bé el curs i nosaltres ens vam arreglar com vam saber.

Aquest curs es van celebrar un munt de vagues en contra del Pla Bolonya.

Va acabar el curs i les notes va ser boníssimes. La meua germana, Alba, es graduava en batxillerat, així que vaig anar a la festa que feien. Van posar un vídeo molt divertit, on eixien fotografies on eren menuts.

El viatge de fi de curs es va celebrar en a finals de Juny,

va ser a Itàlia. Va ser un viatge d’una setmana i va ser molt divertida.

Va començar el dia 24, anàvem de Castelló a Barcelona en autobús i després de Barcelona a Gènova en vaixell. Van ser divuit hores en vaixell, va ser un poc pesat perquè era molt incòmode dormir en butaques.

Vam arribar a Gènova el dia 25, i ja vam començar a veure ciutats.

Entre els dies 26, 27,28, 29 i 30 vam veure: Pisa, Verona, Venècia, Lucca, Florència, San Gimignano, Lido di Jesolo, Siena, Montecatini...

El dia de tornada vam anar en bus a Civitavecchitia per a agafar el vaixell. Aquesta vegada va ser pitjor, perquè compartíem sala de butaques amb gent desconeguda.

Va ser una de les millors excursions que hem fet dins ara!

L’any següent ja era primer de batxillerat...

Crònica de l'ESO 3

2010-03-16T08:32:00.000-07:00

Ara vaig a contar-vos com va ser el següent any:

3^er ESO

Aquest curs va començar diferent a tots perquè la meua germana, Alba, començava el batxillerat en el mateix institut que jo, ja que ella anava a Penyeta Roja i allí no hi havia batxillerat. Lo bo de que tenia que Alba vingués al mateix institut es que així no vaig a soles a classe.

El primer dia vaig mirar les llistes i vaig veure que tenia una altra vegada la mateixa classe, m’encantava! Vaig tindre que acompanyar a Alba a la seua classe i vaig desprès vaig anar a ma classe.

Aquest any em va tocar en 3^er d’ESO B y la nostra tutora va ser una professora nova que es deia Lourdes. Era la nostra professora de biologia i em va agradar molt perquè en tutoria ens responia a un munt de preguntes que teníem sobre un fum de idioteses i jugàvem a jocs.

Com érem els mateixos que l’any passat ja ens coneixien molt bé i havia confiança. En classe érem també uns catorze alumnes, encara que aquest any va vindre un xic colombià nou.

Uns dies desprès de començar l’ institut, un cap de setmana vaig anar a Albarracín amb els meus pares, uns amics seus i els seus fills, i la meua millor amiga Sheila. Va ser un cap de setmana divertidíssim i també va ser molt fred, no se com no va nevar. Els fills dels amics dels meus pares, Sheila i jo ens vam quedar en la casa alquilada veien una pel·lícula i jugant vam trencar una finestra. Tots vam anar a veure unes coves on es suposava que hi havien pintures rupestres, però no hi vam veure ninguna. També vam pujar a una muralla que estava tan alta que vaig tindre por i Sheila no va pujar. El diumenge que ens tornàvem a Castelló vam anar a una tenda de records i vaig comprar dues fades de ceràmica, una per a mi i una altra per a Paula Andreu que era el seu aniversari.

El curs va transcórrer sense molt que ressaltar. Encara que érem molts pocs a classe deien que érem els que més parlàvem i Lourdes sempre s’enfadava per això.

Aquest any, vaig passar l’any nou en el poble de Sheila, Minglanilla, on ens ho vam passar molt bé. Vam dinar tots a casa de una tia seua. Més tard van ser les campanades i tots tenien el raïm preparat, jo no perquè no m’agrada el raïm, i quan va tocar l’última vam cridar tots. Com es la tradició, vaig donar dos petons a cadascú i per a que sapigueu si es gran la família de Sheila us vaig a dir que les galtes em feien molt de mal. Quan ens avorríem amb la família ens vam anar amb els nostres amics a la discoteca i van tornar tard a casa. Va ser un nou any divertit i ben acompanyat.

Vam tornar a l’ institut el 7 o el 8 de Gener i poc després ens vam anar d’excursió a Andorra. Buf... va ser inoblidable. Va haver lloros, rialles, anècdotes, de tot.

Totes les nits dormíem en habitacions de quatre, encara que estàvem sempre en la habitació de Anna, Clara, Paula i Noemi. Era molt incòmode dormir unes deu persones en quatre llits, era una passada estar tots allí. En

cara que n’hi ha algunes personetes que parlen per les nits, eeeh!! Anna i Paula parlàvem dormides, però es que no sols parlaven si no que ho feien entre elles, era increïble!!

En la pista d’esquí em vaig caure i vaig fer-me mal al canell esquerre, me’l van tindre que enguixar i no vaig poder esquiar més. A Sheila poc després li va passar el mateix però en el dret, ens vam quedar les dues en la cafeteria. Encara que a soles ens vam fer mal nosaltres dues, la cafeteria estava plena de gent jugant a les cartes amb nosaltres, era fantàstic!.

Un dia estàvem uns quants en unes hamaques veient com esquiaven els altres i un amic nostre que estava esquiant, que es diu Dani, va perdre el control i va xocar contra nosaltres.

Una nit, com no ens agradava el sopar de l’hotel, Sheila, Angel, Clara i jo vam anar a sopar al Mc Donals. Sheila i Angel vam començar a sortir junts, aleshores estaven molt enganxosos i Clara i jo ens vam avançar per a tornar a l’hotel. Com que anàvem rient-nos-en no anàvem fixant-nos en el que passava i Clara es va xocar amb una farola. Al principi no sabia si riure perquè Clara estava fent coses rares en terra, i es que era que s’estava rient d’una forma molt rara. Aleshores vaig començar a riure jo també i una dona que ho havia vist també va començar a riure.

Va ser una excursió de lo més divertida.

Ja en primavera, vaig anar amb els de judo a una competició en un poble d’Alacant. Com que em feia mal el canell, per l’esquí, em vaig fer més mal encara i vaig tindre que deixar la competició a la meitat. Al dia següent vam anar a casa de l’entrenador a dinar i a estrenar la nova casa que s’havia comprat.

Aquest any, en magdalena vaig anar amb tots els de classe que s’havien fet una penya “Sin Limites”. Va ser una magdalena un poc rara, ja que uns nazis ens perseguien tota l’estona. Vam anar a veure el concert d’alguns grups, que no recordo quins eren.

Un dia Paula i jo vam estar, com a menys una hora, fent-nos fotografies; va ser divertit, perquè ens inventàvem postures per a fer.

Al final de la magdalena Sheila i jo ens vam enfadar moltíssim, però un dia en classe ens vam perdonar; va ser tot com abans.

El curs va acabar sense ninguna cosa que esmentar. Les notes van ser molt bones i prompte començaríem l’últim any de l’ESO.