Crònica de l'ESO 2

Ara contaré com va ser el segon any:

2^on ESO

El primer dia, quan vaig veure les llistes de la distribució de les classes em vaig quedar bocabadada, em va tocar en una classe de tan sols uns quinze alumnes!

Tota la meua vida e anat a classes de uns vint-i-cinc alumnes com a mínim. I ara em tocava amb molts poquets companys, no m’ho podia creure.

Vaig pensar que aquest any anava a ser avorrit, però quan vaig conèixer més profundament als meus companys vaig saber que no hi era veritat.

Tots eren la mar de divertits: Anna Baquero, Paula Andreu, Pablo Peris, Ivan Martínez, Sheila Martínez, Angel Portales,... I així va ser un any molt divertit i un dels millors cursos.

Aquest curs la nostra tutora va ser Mari Cruz, que era també la nostra professora de l’assignatura de Ciències de la natura. Era una professora molt simpàtica que es portava molt bé amb nosaltres. Les seues classes eren molt divertides perquè començàvem a preguntar-li coses per a no donar classe i de vegades eren preguntes realment divertides.

En veritat totes les classes eren divertides, perquè amb aquestes persones com a companys no podies avorrir-te:

· Un dia en classe de castellà Paula va fer-se un “telescopi” amb una fulla i Encarna la va veure quan ella feia que mirava per aquest. Tots vam començar a riure’ns perquè Paula seguia mirant pel telescopi i no es donava comptes de que la professora estava mirant-la.

· Un altre dia Anna i Paula estaven posant-se el ulls en forma de xinés, tothom vam començar a riure i la professora no sabia perquè ens rèiem.

· En classe de Matemàtiques, que la professora era Mercè, sempre jugàvem a un joc que s’anomenava “Paella”. Aquest joc consistia en distribuir els ingredients de la paella a cada alumne, per exemple jo era la gamba, i desprès cada vegada que algú deia gamba jo tenia que alçar-me i dir: paella!! I quan algú deia paella teníem que alçar-nos tots i dir paella. Sempre posàvem dels nervis a la professora.

· En Música sempre ens ho passàvem molt bé, era molt divertit. Ja que sempre tocàvem partitures de flauta de cançons noves. També tocàvem caçons amb uns altres instruments.

Una vegada Jaime, el professor de música, ens va gravar amb una càmera mentre que tocàvem la flauta. Vam tindre que repetir-lo moltes vegades perquè a Paula no se li veia bé, ja que el seu cabell li tapava.

Però no cregueu que solament en classe eren divertits, quan quedàvem fora de d’institut també:

· Una vegada, vam anar a la Salera a comprar roba y a sopar allí. Va ser una vesprada molt divertida de compres i després vam anar al Burger King a sopar. On totes vam començar a fer tonteries. Paula va posar-se creïlles fregides a la boca i va començar a parlar. Va ser molt divertit!

· Un dia, vaig anar a casa de Anna perquè teníem que fer un treball. Però vam fer moltes coses menys treballar. Vam veure una pel·lícula, que no recorde quina era; vam berenar, vam xatejar amb un amic d’Anna, que ell no es creia que jo m’anomenara Ana, perquè Ana es el mateix nom que Anna però en castellà. Ell deia que si jo em deia Ana, ell tenia també un amic que es deia Javi, ja que ell s’anomenava Xavi. També vam fer-nos moltíssimes fotos amb les quals vam fer un collage.

· En magdalena, un grup de xiques vam fer-nos unes samarretes. Ens vam posar de nom de Cracies 100%. Estava format per Clara Carceller, Anna Baquero, Sheila Martínez, Paula Andreu, Noemi Rubert i jo. Però no quedàvem sempre totes, sinó que a soles érem Sheila, Anna, Paula i jo, perquè a les altres no les deixaven anar a soles.

En la romeria, ens ho vam passar superbé ja que anàvem cantant, rient i fent xorrades. Paula es va inventar una cançó, que es titulava “El pito del Sereno”, que jo no me la sé.

En aquesta magdalena sempre sopàvem juntes, sempre entrepans, i de vegades en casa d’una i altres en casa d’altra, encara que hi havia vegades que sopàvem al carrer.

La nit de “Xarxa Teatre” a Sheila li tocava ballar en una gaita que estava lluny, aleshores vam anar sols Anna, Paula i jo. A mi no m’agrada molt, ja que em dóna por, però vaig anar amb elles. Quan ja estàvem entre la gent, Anna es va xocar amb una fita flexible, que es com un pilar xicotet de plàstic verd que es posa en les carreteres; i quasi que es cau, però com que anàvem agafades de la mà no va caure. I com que era de plàstic no es va fer mal.

Aquest any va ser el primer que em vaig quedar al Magdalena Vitol. Vam córrer la traca i ens vam quedar fins al final del tot. Va ser molt bonic! Però al següent dia, el primer dia de classe després de magdalena, no em podia alçar.

· Tots els caps de setmana quedava amb Sheila. Ella es venia a ma casa a dormir o jo anava a la seua. Però els caps de setmana que se n’anava al seu poble jo també anava, per a estar juntes, ja que ens ho passem tant bé. El seu poble es Minglanilla, que es de Conca.

· Aquest any vaig anar al Carnaval del poble de Sheila, va ser divertíssim. Ens vam inscriure en una colla i ens vam disfressar les xiques de papallones i els xics de saltamartins. El Carnaval en el poble de Sheila es molt bonic, perquè es va amb carrosses i tothom disfressats, inclòs alguns adults. Es tracta de anar una carrossa darrere d’una altra i cada colla en la seua. Es com una desfilada de gent disfressada pels carrers del poble. Per la nit anem a les discoteques, però ja canviades, és a dir sense disfressa.

Aquest curs teníem en l’assignatura de Socials a Toni Beltrán, el qual ens va portar d’excursió a Castella-Lleó.

Vam anar a Salamanca, Segòvia, Zamora, Valladolid, Avila, Madrid, ...

La ciutat que més em va agradar va ser Salamanca: la Universitat de Salamanca és molt bonica.

Per les nits anàvem a una discoteca, on ballàvem, jugàvem als dards i al billar.

En aquesta excursió vam veure moltíssimes esglésies i catedrals romàniques i gòtiques.

No faig una descripció més detallada de la excursió ja que no ho recorde del tot.

Mentre va passar tot el que acabo d'explicar, s’estrenaven noves sèries espanyoles i estrangeres que van ser molt famoses com ara: “El Internado”, “Escenas de matrimonio”, “El Síndrome de Ulises”, “Cinco hermanos”, “Sobrenatural”, ...

També se’n van estrenar nous programes de xafardeig, de concursos, de música, ...: “Factor X”, “Money, money”, “la noria”, etc.