Crònica de l'ESO 3

Ara vaig a contar-vos com va ser el següent any:

3^er ESO

Aquest curs va començar diferent a tots perquè la meua germana, Alba, començava el batxillerat en el mateix institut que jo, ja que ella anava a Penyeta Roja i allí no hi havia batxillerat. Lo bo de que tenia que Alba vingués al mateix institut es que així no vaig a soles a classe.

El primer dia vaig mirar les llistes i vaig veure que tenia una altra vegada la mateixa classe, m’encantava! Vaig tindre que acompanyar a Alba a la seua classe i vaig desprès vaig anar a ma classe.

Aquest any em va tocar en 3^er d’ESO B y la nostra tutora va ser una professora nova que es deia Lourdes. Era la nostra professora de biologia i em va agradar molt perquè en tutoria ens responia a un munt de preguntes que teníem sobre un fum de idioteses i jugàvem a jocs.

Com érem els mateixos que l’any passat ja ens coneixien molt bé i havia confiança. En classe érem també uns catorze alumnes, encara que aquest any va vindre un xic colombià nou.

Uns dies desprès de començar l’ institut, un cap de setmana vaig anar a Albarracín amb els meus pares, uns amics seus i els seus fills, i la meua millor amiga Sheila. Va ser un cap de setmana divertidíssim i també va ser molt fred, no se com no va nevar. Els fills dels amics dels meus pares, Sheila i jo ens vam quedar en la casa alquilada veien una pel·lícula i jugant vam trencar una finestra. Tots vam anar a veure unes coves on es suposava que hi havien pintures rupestres, però no hi vam veure ninguna. També vam pujar a una muralla que estava tan alta que vaig tindre por i Sheila no va pujar. El diumenge que ens tornàvem a Castelló vam anar a una tenda de records i vaig comprar dues fades de ceràmica, una per a mi i una altra per a Paula Andreu que era el seu aniversari.

El curs va transcórrer sense molt que ressaltar. Encara que érem molts pocs a classe deien que érem els que més parlàvem i Lourdes sempre s’enfadava per això.

Aquest any, vaig passar l’any nou en el poble de Sheila, Minglanilla, on ens ho vam passar molt bé. Vam dinar tots a casa de una tia seua. Més tard van ser les campanades i tots tenien el raïm preparat, jo no perquè no m’agrada el raïm, i quan va tocar l’última vam cridar tots. Com es la tradició, vaig donar dos petons a cadascú i per a que sapigueu si es gran la família de Sheila us vaig a dir que les galtes em feien molt de mal. Quan ens avorríem amb la família ens vam anar amb els nostres amics a la discoteca i van tornar tard a casa. Va ser un nou any divertit i ben acompanyat.

Vam tornar a l’ institut el 7 o el 8 de Gener i poc després ens vam anar d’excursió a Andorra. Buf... va ser inoblidable. Va haver lloros, rialles, anècdotes, de tot.

Totes les nits dormíem en habitacions de quatre, encara que estàvem sempre en la habitació de Anna, Clara, Paula i Noemi. Era molt incòmode dormir unes deu persones en quatre llits, era una passada estar tots allí. En

cara que n’hi ha algunes personetes que parlen per les nits, eeeh!! Anna i Paula parlàvem dormides, però es que no sols parlaven si no que ho feien entre elles, era increïble!!

En la pista d’esquí em vaig caure i vaig fer-me mal al canell esquerre, me’l van tindre que enguixar i no vaig poder esquiar més. A Sheila poc després li va passar el mateix però en el dret, ens vam quedar les dues en la cafeteria. Encara que a soles ens vam fer mal nosaltres dues, la cafeteria estava plena de gent jugant a les cartes amb nosaltres, era fantàstic!.

Un dia estàvem uns quants en unes hamaques veient com esquiaven els altres i un amic nostre que estava esquiant, que es diu Dani, va perdre el control i va xocar contra nosaltres.

Una nit, com no ens agradava el sopar de l’hotel, Sheila, Angel, Clara i jo vam anar a sopar al Mc Donals. Sheila i Angel vam començar a sortir junts, aleshores estaven molt enganxosos i Clara i jo ens vam avançar per a tornar a l’hotel. Com que anàvem rient-nos-en no anàvem fixant-nos en el que passava i Clara es va xocar amb una farola. Al principi no sabia si riure perquè Clara estava fent coses rares en terra, i es que era que s’estava rient d’una forma molt rara. Aleshores vaig començar a riure jo també i una dona que ho havia vist també va començar a riure.

Va ser una excursió de lo més divertida.

Ja en primavera, vaig anar amb els de judo a una competició en un poble d’Alacant. Com que em feia mal el canell, per l’esquí, em vaig fer més mal encara i vaig tindre que deixar la competició a la meitat. Al dia següent vam anar a casa de l’entrenador a dinar i a estrenar la nova casa que s’havia comprat.

Aquest any, en magdalena vaig anar amb tots els de classe que s’havien fet una penya “Sin Limites”. Va ser una magdalena un poc rara, ja que uns nazis ens perseguien tota l’estona. Vam anar a veure el concert d’alguns grups, que no recordo quins eren.

Un dia Paula i jo vam estar, com a menys una hora, fent-nos fotografies; va ser divertit, perquè ens inventàvem postures per a fer.

Al final de la magdalena Sheila i jo ens vam enfadar moltíssim, però un dia en classe ens vam perdonar; va ser tot com abans.

El curs va acabar sense ninguna cosa que esmentar. Les notes van ser molt bones i prompte començaríem l’últim any de l’ESO.